El sistema ensenyament-aprenentatge

Què és l’aprenentatge? Com aprenem? Per què recordem algunes coses quan, en canvi, n’hi ha d’altres que no aconseguim retenir a la memòria? Com es pot afavorir la reflexió, estimular la comprensió i, per tant, millorar el procés de l’aprenentatge? Què és ensenyar i com es fa?

    S’entén la paraula ‘aprenentatge’ com a qualsevol canvi en la conducta, del qual no es relaciona amb la maduració natural del subjecte sinó que és a causa directa de la seva experiència amb el món i el que l’envolta. L’aprenentatge és el resultat de la reflexió i provoca un canvi en el comportament precisament perquè la memòria desa allò après per a reutilitzar-ho en el futur. Ja que el nostre cervell no està creat per a reflexionar, ho evitem quan ens és possible i ens refiem de la memòria per resoldre problemes.

    El resultat de fer servir la memòria, però, és que certes tasques que repetim moltes vegades es tornen automatitzades, fins i tot les que en un principi requerien un alt grau de reflexió. Això no obstant, ens agrada resoldre problemes, sempre quan no siguin ni massa difícils ni massa fàcils, perquè proporciona satisfacció en forma d’una dosi petita de dopamina. D’aquesta manera, ens atreu la idea d’intentar solucionar un treball cognitiu perquè l’obtenció de resultats dóna plaer.

    Per la seva banda, la memòria està dividida en dues parts: la memòria de treball i la memòria a llarg termini. La memòria de treball, sovint comparada amb la memòria RAM d’un ordenador, és el lloc de la consciència i l’emmagatzematge a curt termini. Té un espai limitat i és el lloc de treballar, pensar i reflexionar. La memòria a llarg termini és el lloc d’emmagatzemar tot els coneixements i experiències. Si tornem al paradigma de l’ordenador, seria com el disc dur, però en aquest cas no té un límit de capacitat. Tot allò guardat a la memòria a llarg termini queda fora de l’abast de la consciència, com si fos un gran arxiu, fins que sigui buscat, recuperat i passat a la memòria de treball.

    Per tant, la reflexió té lloc quan una cosa percebuda de l’entorn es combina amb alguna informació guardada a la memòria a llarg termini. És a dir, l’aprenentatge és estimulada quan rebem un input des de fora que pot ser relacionat  a la memòria de treball amb quelcom que sabem amb anterioritat. Per això, com més que hom sàpiga sobre el món i les coses, és a dir, com més coneixement tingui, més fàcil li serà aprendre. Això resulta indispensable per al sistema ensenyament-aprenentatge, ja que planteja un mètode de treball cognitiu que ajudarà el subjecte a assolir els objectius proposats.